Banyoles va sorgir a l’actualment
anomenat Barri Vell al segle IX, amb l’aparició de l’església de Sant Esteve.
Aprofitaven els recs de l’Estany per tenir aigua, per el regadiu, i fins i tot
per pescar.
Al segle XI va sorgir el mercat setmanal,
i les cases eren totes de planta baixa, d’uns 5 o 7 metres d’amplada,
generalment amb un hort a la part del darrera.
Entre els segles XIII i XIV, Banyoles
va créixer econòmicament, es va edificar més i es van reformar les cases ja
construïdes. A la Plaça Major s’hi va formar un barri artesanal i industrial, i
l’actual Barri Vell, es va envoltar amb muralles, que van envoltar la vila
banyolina fins el segle XVIII.
Amb l’arribada de les metal·lúrgies,
Banyoles va experimentar un creixement econòmic i social que va fer que
s’expandís geogràficament.
Gràcies al gran atractiu turístic que
és l’estany, la ciutat va créixer en el sector terciari, oferint més serveis
tant a ciutadans com a turistes.
Durant els últims anys, Banyoles ha
experimentat un canvi brusc en la seva demografia, registrant uns alts índexs
de immigració, sobretot de població africana i de països llatinoamericans.
En la següent taula, extreta de
Viquipèdia, podem observar el creixement demogràfic de
la ciutat banyolina des del 1900 fins ara:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada